​Un matí, ben d’hora, en Pere va obrir la porta del seu jardí i se’n va anar cap al gran prat verd.A la branca d’un arbre seia un ocell petit, amic d’en Pere. Quan el va veure, va dir refilant i content: “Tot està tranquil aquí”.De seguida va arribar un ànec remenant les cuixes. Estava satisfet que en Pere no hagués tancat la porta del jardí, perquè així va poder decidir-se a nedar una mica a l’estany que hi havia al prat. Quan el petit ocell va veure l’ànec, va volar fins a l’herba, va seure al seu costat i va moure les ales amb desdeny.“Quina mena d’ocells ets, que no saps volar?, li va preguntar. L’ànec li va respondre: “Quina mena d’ocell ets, que no saps nedar?”,i tot seguit... es va enfonsar dins l’estany. Van discutir durant molta estona: l’ànec nedant i l’ocell saltironant ala vora de l’estany. De sobte, una cosa va atraure l’atenció d’en Pere.Va adonar-se que un gat avançava a poc a poc a través de l’herba.  El gat pensava: “Aquest ocell discuteix amb tant entusiasme, que el podré atrapar de seguida”. I silenciosament s’hi va anar acostant sobre les seues potes de vellut. “Compte!”, va cridar en Pere, i immediatament l’ocell va volar fins a dalt de l’arbre. L’ànec clacava furiosament contra el gat des del mig de l’estany. El gat es movia al voltant de l’arbre i pensava: “Val la pena d’enfilar-se tan amunt? Abans que hi arribi, l’ocell haurà volat”.En aquell moment va arribar l’avi, que havia sortit de la casa. Estava molt enfadat, perquè en Pere se n’havia anat al prat. Va dir: “És un lloc perillós. Què faries si un llop sortís del bosc?”.En Pere no va fer cas de les paraules de l’avi. Segons ell, els nens que ja són grans no tenen por de cap llop. Però l’avi va agafar en Pere de la mà, el va fer tornar a casa i va  tancar la porta del jardí.Així que en Pere se’n va anar del prat, un gran llop gris va sortir del bosc.D’un bot, el gat va pujar a l’arbre.L’ànec es va posar a clacar i, enmig de la seva excitació, va sortir ràpidament de l’estany. Però encara que l’ànec es va posar a córrer molt de pressa, no podia deixar enrere el llop..., que cada cop s’hi acostava més i més…Fins que el va atrapar i, d’una queixalada, se’l va empassar del tot. I ara mirem com estaven les coses: el gat seia en una branca de l’arbre. L’ocell, en una altra, no gaire a la vora del gat. I el llop es movia al voltant de l’arbre, observant-los amb ulls plens d’ànsia furiosa.Mentrestant en Pere, sense tenir ni una mica de por, ho mirava tot des de darrere de la porta tancada del jardí. Aleshores va córrer cap a casa, va agafar una corda molt forta gruixuda que arribava fins a la paret. En Pere va passar-hi sense cap esforç i així va poder posar-se fàcilment al capdamunt de l’arbre. En Pere va dir llavors a l’ocell: “Vola sense parar al voltant del cap del llop, tenint sempre molt de compte que no t’atrapi”. L’ocell tocava gairebé amb les seves ales el cap del llop, mentre que el llop el perseguia amb fúria movent-se d’un costat a l’altre. Com l’ocell feia enfurismar el llop! Com aquest hauria volgut caçar-lo! Però l’ocell era més llest i el llop no podia fer-li res de res.En Pere va fer aleshores amb la corda un nus escorredor i la va anar baixant amb molt de compte. Va ficar el nus escorredor a la cua del llop i va estirar la corda amb tota la força que va poder. Quan el llop va adonar-se que estava atrapat, va començar a moure’s d’una manera salvatge per tal d’alliberar-se. Però en Pere va lligar fermament a l’arbre l’altre cap de la corda.  I els salts del llop no feien sinó estrènyer més i més el nus escorredor que li amarrava la cua.Precisament en aquell moment, els caçadors van sortir del bosc seguint el rastre del llop i disparant. Però en Pere, assegut a l’arbre, els va dir cridant: “No dispareu! El petit ocell i jo hem caçat ja el llop! Ajudeu-nos a portar-lo al parc zoològic!”.I ara... imaginem-nos la marxa triomfal: en Pere, al capdavant, al seu darrere els caçadors, que portaven ben lligat el llop. I al final de la marxa, l’avi i el gat. L’avi no parava de moure el cap dient, molt enfadat: “Bé, molt bé! Però si en Pere no hagués caçat el llop, què hauria passat?”. Sobre tots ells volava el petit ocell, que anava dient, molt content: “Que en som, de valents, en Pere i jo! Mireu què hem caçat! I si s’escoltava amb molta atenció, es podia sentir com l’ànec clacava a la panxa del llop, perquè el llop, en la seva ànsia furiosa, se l’havia empassat viu!